La protecció dels menors a l'entorn digital ha deixat de ser una recomanació per convertir-se en una obligació legal a Espanya. La Llei de protecció de les persones menors d'edat als entorns digitals, aprovada el 2025, exigeix que tots els fabricants de mòbils, tauletes, ordinadors i televisions intel·ligents incloguin un sistema de control parental gratuït i accessible des de la primera configuració del dispositiu . Aquesta mesura respon a dades com les d'UNICEF, que assenyalen que el 41% dels nens de 10 anys ja tenen un smartphone amb connexió a internet, una precocitat que, segons la psicòloga Marta Bermejo, resulta perillosa per la manca de maduresa per gestionar els riscos digitals.
La normativa no només afecta els fabricants, sinó també les plataformes de serveis digitals, que hauran d'oferir eines de supervisió parental de manera gratuïta. L'objectiu és que les famílies puguin establir límits d'horari, filtrar continguts i mantenir un diàleg constant sobre els hàbits digitals dels menors , cosa que els experts consideren clau per prevenir problemes com ara el ciberassetjament, l'addicció digital o la baixa tolerància a la frustració. La llei atorga al Govern la capacitat de desenvolupar reglaments tècnics que defineixin els terminis i les especificacions per al seu compliment.
Un moviment global cap a la regulació
Espanya no és sola en aquest camí. França ha fet un pas històric en aprovar el juliol del 2026 la prohibició d'accés a xarxes socials per a menors de 15 anys, amb entrada en vigor escalonada a partir del setembre. Austràlia va ser pionera en establir una edat mínima de 16 anys des del desembre del 2025, amb sancions directes a les plataformes que no verifiquin l'edat dels seus usuaris . A l'Amèrica Llatina, el Brasil va aprovar la Llei 15.211 del 2025, que obliga a vincular els comptes de menors de 16 anys amb un responsable legal i exigeix mecanismes de verificació d'edat i eines de supervisió parental, amb multes de fins a 50 milions de reals.
A nivell europeu, la Llei de Serveis Digitals (DSA) ja estableix una base comuna que inclou la prohibició de publicitat adreçada a menors i l'obligació de mitigar riscos. Països com Dinamarca, Grècia i Portugal també han iniciat processos per endurir les seves normatives nacionals , mentre que el Regne Unit, a través de l'Online Safety Act, imposa deures de protecció infantil i verificació d'edat per impedir l'accés a continguts greument nocius. La tendència és clara: la infància digital ha passat de ser un assumpte privat a una qüestió de salut pública i sobirania.
Eines integrades i actualitzacions recents
Les grans plataformes tecnològiques ja ofereixen funcions de supervisió, però la nova llei obliga que siguin presents de sèrie. Google Family Link , el Temps d'ús d'Apple, la Sincronització familiar de TikTok o els perfils infantils de Netflix i Disney+ són exemples de ferramentes que permeten gestionar el temps de pantalla, bloquejar aplicacions i restringir continguts per edat . Recentment, WhatsApp ha millorat la visibilitat dels seus controls parentals, afegint una secció dedicada al panell de configuració perquè els adults puguin vincular el seu compte al dels seus fills i rebre notificacions sobre nous contactes o canvis a la configuració, sense accedir als missatges privats.
Tot i això, els experts adverteixen que instal·lar el control parental i oblidar-se no és suficient. Carlos Valls, investigador de la UCAM, subratlla que les necessitats canvien amb l'edat i que aplicar les mateixes restriccions a tots els fills o limitar-se a controlar les hores de pantalla sense mirar quines aplicacions fan servir redueix l'eficàcia de la protecció . Valls recomana mantenir rutines durant tot l'any, negociar els límits amb els adolescents i donar exemple com a adults, evitant el phubbing (ignorar els fills per mirar el mòbil).
El paper de la intel·ligència artificial i els nous desafiaments
La irrupció de la intel·ligència artificial afegeix una capa addicional de complexitat. UNICEF va revelar al juny del 2026 que almenys 20 milions d'adolescents de 12 a 17 anys a deu països ja utilitzen eines d'IA , ia Espanya l'informe EU Kids Online 2026 indica que sis de cada deu menors usen IA generativa. Això ha portat el Govern a anunciar un programa d¿alfabetització digital familiar dotat amb 140 milions d¿euros. Els experts alerten sobre la pèrdua de tolerància a la frustració i la dependència tecnològica, i demanen que les eines de control parental d'IA evolucionin per supervisar també l'ús d'assistents d'IA sense reemplaçar la interacció humana.
